La lateralització funcional es manifesta en els òrgans parells del cos, com les mans, cames, ulls i entre hemisferis cerebrals. La dominància ocular va ser per primer cop descrita en el 1593 com la tendència de preferir un input d’un ull sobre el altre [Fink;1938], i es podria definir com la facultat de que qualsevol ull pot dominar o liderar l’altre, en termes d’atenció, fixació i percepció [Lin,White; 1996].
Certs estudis han demostrat un 80% de dominància ocular dretana, 10% esquerrana i 10% indefinides [Walls; 1951], i s’ha definit per alguns estudis important pel control de la lectura [Dunlop,1992].
Algunes investigacions han estudiat si hi ha relació entre la refracció visual i la dominància ocular, partint de la hipòtesis de què l’ull dominant juga un rol important en visió propera. L’estudi de Ching et al, 2004 van observar que l’ull dominant tenia més grau de miopia respecte el no-dominant en casos d’anisometropia miòpica. Altres estudis, però, no van trobar cap relació entre lateralitat ocular i refracció visual [Audrey et al, 2007]. D’altra banda, s’han realitzat estudis per explicar si hi ha alguna base neurològica que determini la dominància ocular. Aquests estudis van utilitzar la tècnica fMRI i van mostrar que les persones que són dominants d’ull-mà dretanes, l’estimulació monocular de l’ull dret activa una àrea més gran del còrtex visual primari respecte l’ull esquerra. Aquesta asimetria no es va observar pels observador dominants ull-mà esquerranes [Rombouts et al, 1996].
Una de les formes d’avaluar la dominància ocular és a través de test de preferència de mirada. El test de Miles es basa en crear amb les 2 mans alhora un forat central de 3 cm de diàmetre on l’observador ha de mirar a través i seleccionar un punt distant, posteriorment ocluïnt alternadament els dos ulls es pot determinar l’ull amb preferència de mirada. Aquest concepte és diferent amb el de dominància ocular a nivell cortical, ja que la preferència de mirada pot ser causa d’hàbits que poden ser deguts al fet de moure el cap en la direcció de l’ull que preferim mirar a través [Miles;1928], però no treuen l’importància de la preferència ocular quan estem llegint en visió propera. En un estudi van concloure que els test per determinar la dominància ocular a través de la preferència de mirada depèn de factors com la distància i l’activitat en el test [Rice et al, 2008].
Inclús alguns estudis han observat que la pressió intraocular en l’ull dominant és més gran que en l’ull no dominant pel fet de que l’estimulació parasimpàtica és major [Dane et al, 2003].
Certament, encara falten estudis per concloure si l’ull dominant té millors habilitats atencionals, oculo-motores o perceptives respecte l’ull no dominant [Ehrenstein et al, 2005], però un estudi recent ha posat a la taula una diferència trobada entre l’ull dominant i no dominant a nivell funcional, i que poden explicar els possibles signes observats en persones dislèxiques, que justificaria, en un primer terme, l’avaluació de problemes de lateralitat ocular en dislèxies.
Aquest estudi titulat “Left–right asymmetry of the Maxwell spot centroids in adults without and with dyslexia” i publicat en la revista Proceedings of the Royal Society Biological Science va estudiar la presència o absència d’asimetries entre l’ull dominant i no dominant a través de l’observació de la taca de Maxwell. La taca de Maxwell és lliure de cons receptors a la longitud d’ona curta [blava], que ajuda a disminuir l’aberració cromàtica en la fòvea. Aquest estudi va determinar que existeix una diferència estadística amb la post-imatge de l’ull dominant i no dominant, l’ull dominant obté una millor imatge retiniana i facilita la rivalitat cortical a través de la comunicació de cos callós. De manera interessant van observar que les persones diagnosticades amb dislèxia tenien una simetria en les taques de Maxwell i dificultava el procés de lectura, inclús explica les dificultats en la diferenciació de lletres en mirall [b,d,q,p]. Aquest estudi es el primer que indica una diferència anatòmica entre l’ull dominant i no dominant.
Notícies de premsa relacionades amb l’estudi:
· Symmetrical Eyes Indicate Dyslexia
http://www.thescientist.com/?articles.view/articleNo/50676/title/Symmetrical-Eyes-Indicate-Dyslexia/
· Dyslexia could be the result of eye spots that confuse the brain finds study
· An asymmetrical view of the world might mean you aren’t dyslexic
https://www.scimex.org/newsfeed/an-asymmetrical-view-of-the-world-might-mean-you-arent-dyslexic
Podeu trobar l’estudi en el següent enllaç:
http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/284/1865/20171380
Referències
Audrey Chia, Arlie Jaurigue, Gus Gazzard, Yvonne Wang, Donald Tan, Richard A. Stone, Seang Mei Saw. (2007). Ocular Dominance, Laterality, and Refraction in Singaporean Children. Invest. Ophthalmol. Vis. Sci ;48(8):3533-3536.
Ching-Yu Cheng, May-Yung Yen, Hsin-Yi Lin, Wei-Wei Hsia, Wen-Ming Hsu. (2004). Association of Ocular Dominance and Anisometropic Myopia. Invest. Ophthalmol. Vis. Sci ;45(8):2856-2860.
Dane Ş, Gümüştekin K, Yazici AT, Baykal O. (2003). Correlation between hand preference and intraocular pressure from right-and left-eyes in right-and left-handers. Vision research, 43(4), 405-408.
Dunlop P. (1992). Development of dominance in the central binocular field. Br Orthopt J ;49:31–35.
Ehrenstein, WH, Arnold-Schulz-Gahmen BE, Jaschinski W. (2005). Eye preference within the context of binocular functions. Graefe’s Archive for Clinical and Experimental Ophthalmology, 243(9), 926-932.
Fink WH. (1938).The dominant eye: its clinical significance. Arch Ophthalmol ;4:555–582.
Lin SY, White GE. (1996). Mandibular position and head posture as a function of eye dominance. J Clin Pediatr Dent.;20:133–140.
Mapp AP, Ono H, Barbeito R. (2003). What does the dominant eye dominate? A brief and somewhat contentious review. Attention, Perception, & Psychophysics, 65(2), 310-317.
Miles WR. (1928). Ocular dominance: Methods and results. Psychological Bulletin, 25, 155-156.
Porac C, Coren S. (1976). The dominant eye. Psychol Bull. 83:880–8977.
Rice ML, Leske DA, Smestad CE, Holmes JM. (2008). Results of ocular dominance testing depend on assessment method. Journal of American Association for Pediatric Ophthalmology and Strabismus, 12(4), 365-369.
Rombouts, SA, Barkhof F, Sprenger M, Valk J, Scheltens P. (1996). The functional basis of ocular dominance: Functional MRI (fMRI) finding. Neuroscience Letters, 221, 1-4.
Walls GL. (1951). A theory of ocular dominance. Arch Ophthalmol 45: 387–412.
Marc Argilés Sans
Diplomat en Òptica i Optometria
Màster en Optometria i Ciències de la Visió
Membre de l’ACOTV
