El següent article trenca una mica l’esquema de les últimes publicacions compartides, però no per això deixa de ser més interessant!
La publicació ens descriu la ciència i l’oftalmologia en l’antic Egipte, endinsant-nos en temàtiques com els antics tractaments oculars que es realitzaven a l’època i fins i tot desvetllant-nos qüestions com si ja existien especialistes oculars…
No deixis de llegir-ho!
1. La ciència i l’oftalmologia a l’antic Egipte
Quan es parla de l’antic Egipte el primer que ens ve a la ment és el seu gran desenvolupament en el camp de l’arquitectura i les matemàtiques. Certament, la civilització egípcia destaca per la construcció de grans monuments que encara generen incògnites i fascinació per part de la comunitat científica i del públic en general. Però conjuntament amb el gran desenvolupament que van adquirir en el camp de l’arquitectura, els egipcis també van fer avenços en el camp de la medicina. Prova d’això són els papirs, encara que són pocs i molts dels quals estan incomplets, dedicats a diferents camps de la medicina. De l’antic Egipte han arribat fins a nosaltres un total de dotze papirs de temàtica mèdica, escrits entre el segle XIX i el III a.C. En la Figura 1 es pot observar un eix cronològic dels diversos períodes de la civilització egípcia. A la part inferior es mostra les diferents dinasties que es van anar succeint, i a la part superior la data aproximada en què es van escriure cada un dels dotze papirs mèdics. Aquests documents es centren majoritàriament en el diagnòstic de diferents patologies i als diferents tractaments utilitzats en cada una d’elles. Entre tots els texts conservats destaquen el papir Ebers i el d’Edwin Smith. Aquests dos papirs són considerats per a molts investigadors com les millors fonts d’informació sobre els coneixements mèdics en l’antic Egipte. Justament aquests dos papirs corresponen, aproximadament, al segle XVI a.C., amb molt pocs anys de diferència. Tot i això, alguns autors creuen que el papir Ebers podria correspondre a un període més antic i que el d’Edwin Smith podria ser una còpia d’un papir molt més antic del que ha arribat a fins a nosaltres.
Durant l’època de l’antic Egipte la vida era molt dura i els homes i dones que vivien a la riba del Nil estaven constantment assetjats per múltiples perills, sobretot les persones més humils que formaven part de les capes més baixes de la societat. L’esperança de vida era baixa ja que els egipcis havien de conviure amb constants guerres i conflictes amb altres pobles, amb la fam causada per un període de males collites, la desnutrició, les epidèmies i amb els desastres naturals. Els traumatismes i les ferides, sobretot relacionats amb les guerres i els accidents laborals, eren molt freqüents i sovint significaven la mort. Per aquest motiu els egipcis havien de tractar-hi sovint i al llarg del temps van anar adquirint un gran desenvolupament en el seu tractament. Però els egipcis no només havien de fer front a traumatismes i ferides, sinó també a una gran diversitat de malalties, moltes de les quals es troben presents actualment. Els egipcis van aprendre a tractar-los mitjançant la utilització de medicaments elaborats amb diferents substàncies vegetals, minerals i animals que es trobaven al seu abast, i fins i tot encantaments.
Certament, la medicina egípcia guardava una estreta relació amb la màgia i la religió, present constantment en els diferents texts mèdics. En els antics papirs que es conserven es detallen, a part de tractaments en els que els metges havien d’elaborar i aplicar medicaments i ungüents, la utilització de certs encantaments i conjurs per a sanar els pacients. De fet, els egipcis creien que moltes de les malalties eren d’origen diví i màgic, atribuïdes a esperits malignes i als deus, tot i que d’altres eren considerades de causes naturals, com podien ser els traumatismes.
En aquesta època es pot parlar ja de l’existència de la professió de metge. Els professionals de la medicina eren anomenats Snwn (“el que sana”), i es dedicaven a curar un nombre divers de malalties. Aquests professionals havien de realitzar un llarg període d’estudi per adquirir els coneixements necessaris per a diagnosticar i tractar les diferents patologies, i per aquest motiu deurien gaudir d’una important reputació dintre de la societat. Cal destacar que dins dels professionals dedicats a la medicina trobem diferents especialistes. Un d’aquests especialistes era el dedicat al tractament de les malalties oculars.
La presència de professionals dedicats a la medicina i l’existència d’especialistes en certs tipus de malalties ens indica que certament la medicina egipcia havia adquirit un notable desenvolupament. Tot i això, qui podia accedir als serveis que oferien els metges de l’antic Egipte? Tots els membre de la societat, incloent els de les capes més baixes i humils, podien gaudir dels serveis que exercien els professionals de la medicina? O eren només el faraó, la seva família i les classes més privilegiades els únics que es podien beneficiar dels coneixements que posseien els metges? Possiblement van ser les classes privilegiades les que tenien un accés més fàcil a la medicina i als seus beneficis, tot i que això no vol dir que els metges estiguessin exclusivament al seu servei.
No tothom podia accedir lliurament als coneixements de medicina que, a poc a poc, s’anaven desenvolupant i recopilant. Els metges transmetien aquests coneixements a aquelles persones més properes, com els propis fills, o aquelles que havien tingut el privilegi de ser escollides. Els coneixements eren transmesos de metge a metge i s’intentaven apartar de qualsevol ull curiós, mantenint un gran secretisme. Molt probablement van ser aquests metges els que van recopilar i posar per escrit els coneixements que s’havien adquirit en el camp de la medicina, i els que van detallar minuciosament com detectar les diferents malalties i els tractaments que s’havien de dur a terme en cada un dels casos.
Les següents afirmacions (Magdalena MJ, 2012) estan extretes dels papirs mèdics conservats actualment i són un clar exemple del secretisme que imperava en aquesta professió i de l’intent d’allunyar els coneixements mèdics més enllà d’aquells pocs que havien tingut el privilegi de ser elegits:
«Tu hauràs de preparar-li el tractament que roman en secret per l’ajuda del metge, excepte per la teva pròpia filla»
«Guarda el rotllo, no permetis que ningú el desenrotlli, això és un secret genuí»
2. Oftalmologia
2.1 Patologies
Tal com hem dit, en l’antic Egipte ja existien especialistes en diferents disciplines mèdiques, com ara dentistes i oftalmòlegs, entre altres. Resulta complicat diferenciar entre les diferents patologies oculars que tractaven ja que no tenien les suficients eines per diferenciar-les, així que es dividien en hemorràgies, opacitats, inflamacions, boles i ceguesa a través de l’observació directa de l’estat ocular. Per exemple en el papir Ebers descriu com tractar l’ull irritat, però a nivell general sabem que el signe d’ull irritat pot ser vàries condicions oculars.
S’han pogut relacionar algunes malalties actuals, però degut a la dificultat de traducció i la diversitat de vocabulari només es pot suposar. Per exemple, la paraula djefdjeft es feia servir per un excessiu llagrimeig i també per l’augment de les aigües del riu Nil.
En la següent Taula 1 es troba un resum de les possibles patologies oculars descrites en l’antic Egipte:
Un cas interessant descrit en el Papir Ebers és una exotròpia i paràlisis d’un peu en el mateix costat a causa d’una fractura cranial. El papir també menciona conceptes de visió borrosa (h3tj) i pobresa de visió (h3rw). Degut a les condicions ambientals que vivien a l’antic Egipte, majoritàriament calor i sorra, les patologies oculars com ara irritacions i cossos estranys eren molt comunes. De fet les dents també era un problema comú, alhora de menjar mastegaven molta sorra del desert i desgastaven les dents, sovint avanç de tenir 30 anys rarament tenien totes les dents en bon estat. Per tant, en l’antic Egipte ja es van descriure moltes patologies comunes en l’actualitat, ara veurem en la següent secció els diversos tractaments que aplicaven segons el cas.
2.2 Tractaments
Ja s’ha comentat que els tractaments es basaven en substàncies d’origen vegetal, mineral i animal i era comú l’ús també de rituals i oracions màgiques. Ara bé, és difícil estimar l’efecte d’aquests tractaments, si més no mostrarem segons les escriptures els tractaments utilitzats a l’època. Les substàncies d’origen mineral eren diverses: galena, sulfur de plom, malaquita, ocre entre altres. Les d’origen animal es basaven en femta seca de cocodril, bilis, fetge, greix, llet, mel, placenta etc. Les plantes més usades eren la flor d´acacia, liris, safrà, roses, oli de ricí etc. En la Taula 2 es resumeixen les substàncies segons l’origen.
Per exemple, certs minerals com la galena es feien servir de maquillatge ocular i servien per prevenir patologies i màgia negra, tal i com es mostra en algunes imatges d’antics faraons com el bust de la Nefertiti (Figura 2). De fet, aquesta pràctica es segueix fent servir en poblacions de l’Índia i del Nord d’Àfrica.
Actualment fent una cerca bibliogràfica en llibres actuals sobre plantes medicinals es poden trobar que algunes d’aquestes plantes tenen efectes o propietats beneficioses pel nostre cos. Per exemple, les fulles de garrofer, originària de Palestina, són un substitutiu del cacau i afavoreixen la digestió. D’altra banda el safrà es cultiva des de fa segles en zones de Turquia i Orient Mitjà, on actualment s’utilitza en certs productes oftalmològics com col·liris; inclús s’ha realitzat algun estudi on indica que podria tenir propietats hipotensives en casos de Glaucoma Primari d’Angle Obert. Per una lectura extensa es pot llegir l’article de Christodoulou et al, 2015 on es descriu el safrà i les seves propietats farmacològiques. De manera interessant, és conegut el remei de les àvies sobre la rosa silvestre per problemes oculars, avanç s’utilitzava per quan algú es feia mal l’ull o tenia qualsevol inflamació ocular, i es curava amb pètals de rosa, o es realitzava un col·liri a base de pètals de rosa en casos d’inflamacions de la conjuntiva o parpelles. Per tant resulta curiós veure com certs remeis utilitzats en l’antic Egipte s’han mantingut fins l’actualitat inclòs validant l’efecte terapèutic de les substàncies que utilitzaven, però no totes.
A continuació es descriuran algunes línies de tractament segons cada patologia, descrites en el Papir Ebers. Les solucions tòpiques eren les més comunes i sovint s’acompanyaven amb un conjur màgic i religiós durant l’aplicació del tractament. Podeu observar que cada tractament seguia un protocol terapèutic amb ingredients diferents i sovint alguns es repetien, però si que sembla que havia un ús racional i metodològic, segons l’època, en els remeis físics que aplicaven.
- Ebers 355* > Calazi: crisocol·la+fulles de coloquíntida +fulles de assafètida
- Ebers 356 > Ceguesa: bilis de porc vessada a l’oïda.
- Ebers 378 > Inflamació ocular: lapislàtzuli + femta de cocodril +conjur màgic.
- Ebers 383, 407 >Tracoma: bilis de tortuga + làudan + granit + galena i ocre de maquillatge.
- Ebers 409 > Pterigion: ½ Galena + ¾ ou de voltor; es mescla bé i es diposita damunt de l’ull.
- Ebers 412 > Pterigion (altre remei): 1/32 resina de terebint + ⅛ femta de cocodril + 1 mel; es mescla bé i es diposita damunt de l’ull.
- Ebers 415 > Blefaritis: Es fa una massa amb fulles d’acacia +crisocol·la+aigua freda i s´aplica als ulls.
- Ebers 421 > Ectropion: crisocol·la+resina de terebint + ocre
- Ebers 424, 425 > Triquiasis: encens+ sang de sargantana+ sang de ratpenat, treure la pestanya (o pestanyes) i aplicar fins que el pacient estigui bé.
*Cada un dels números que acompanyen el tractament fan referència a la línia on es troba dintre del papir.
Per instil·lar les gotes utilitzaven plomes de voltor, i per l’oclusió fulles de terebint. També es descriu un remei per la midriasis pupil·lar, que consta de: mesclar estelles de banús + sulfur d’arsènic i pulveritzar en aigua, posteriorment instil·lar-ho a l´ull. Actualment es sap que el sulfur d’arsènic és un neurotòxic i es segueix utilitzant en la indústria farmacèutica.
Per posar un exemple de conjur màgic es descriu el següent, que havia de ser dit 4 cops durant el tractament tòpic ocular:
3.Conclusions
A través dels texts podem saber que els metges de l’antic Egipte realitzaven una pràctica molt similar a l’actual, basada en l’observació, diagnòstic i tractament. Aquest fet denotava una modernitat en el seu pensament, el metge escoltava, observava i realitzava una anamnesis, tal i com alguns texts indiquen quines preguntes s’han de realitzar segons la patologia. Per exemple està descrit el següent procediment en cas de lesió vertebral: “si realitzes l’examen en cas de sospita de lesió de vèrtebra, li has de dir, estén i flexiona les cames, però al flexionar de manera súbdita li causarà dolor de vèrtebra”. Encara que la màgia i la religió eren pilars fonamentals en la pràctica mèdica, l’ús racional i metòdic era evident. Les patologies oculars eren molt comunes en l’antic Egipte, a més que els ulls tenien certa importància religiosa. Les patologies oculars eren tractades de manera diferent segons els signes i símptomes que observava el metge.
Segurament des del punt de vista actual podem discutir l’efecte beneficiós dels tractaments oculars que utilitzaven, però possiblement els tractaments que actualment es realitzen es discutiran dintre de 3000 anys. Per tant hem de tenir present que els tractaments van canviant segons l’evolució de la ciència i la medicina.
En l’actualitat, molts tractaments oculars cada cop es veuen imposats per mètodes més moderns i beneficiosos. Estudiar l’evolució de la medicina planteja pensar en perspectiva sobre els tractaments clàssics per seguir avançant en la ciència i medicina.
4. Agraïments
A la Societat Catalana d’Egiptologia per l’ajuda i cedir-nos la seva biblioteca per les consultes. http://www.egiptologia.cat/
Al reconegut egiptòleg Dr.Zahi Hawass per les suggerències bibliogràfiques i l’amabilitat al respondre els nostres e-mails. http://www.drhawass.com/wp/
5. Bibliografia
–Andersen S.Ry. The eye and its diseases in Ancient Egypt. Acta Ophthalmologica Scandinavica 1997;75:338-344
-Blomstedt P. Cataract surgery in ancient Egypt. Journal of Cataract and Refractive Surgery, 2014; 40(3):485-9.
–Bogdanov, S. Antibacterial substances in honey. Artikel Swiss Bee Research Centre, 1997; Switzerland.
–Bonyadi, M. H. J., Yazdani, S., & Saadat, S. The ocular hypotensive effect of saffron extract in primary open angle glaucoma: a pilot study. BMC complementary and alternative medicine, 2014; 14(1), 399.
-Calvo Soriano G. La medicina en el antiguo egipto. Paediatrica, 2003;vol 5, nº1, 44-50
–Campbell J. Pharaohs and the first prescriptions. Pharmaceutical J 2007; 279: 735–37.
–Christodoulou, Eirini, et al. Saffron: a natural product with potential pharmaceutical applications. Journal of Pharmacy and Pharmacology, 2015; 67.12: 1634-1649.
-Daglio C. La medicina dei Faraoni, 1998; ed.Anake.
-Grzybowsky A, Ascaso F.Indirect evidence of cataract surgery in ancient Egypt. Journal of Cataract and Refractive Surgery, 2014;vol.40,11:1944-1945.
–Güemez-Sandoval E. El papiro Ebers y la oftalmología. Medigraphic artemisa en linea, Rev. Mex Oftalmol; Marzo-Abril 2009; 83 (2): 123-125.
-Henry Breasted J. The Edwin Smith Surgycal Papyrus, 1930;vol I.ed.The New York Historical Society & The University of Chicago Press, Illinois.
-Lefebure G. Essai sur la médicine égyptienne de l’époque pharaonique, 1956; ed. Presses Universitaire de France.
–Magdalena MJ. La importancia del ojo clínico en la praxis médica faraónica. Un rasgo de modernidad. Medicina e Historia, 2012, nº4.
-Nunn JF. Ancient Egypt Medicine, 1996.ed British Museum Press.
-Rosalie D. The art of medicine The art of healing in ancient Egypt: a scientific reappraisal.The Lancet, 2008; vol.372.
-Roselló J, Armitt J. Manual práctico de plantas medicinales. 2016; ed.RobinBook.
–Vallejo JR, Santayana MP, Pacheco DP. La historia de la fitoterapia en Egipto: un campo abierto a múltiples disciplinas. Medicina Naturalista, 2009; vol.3:101-105.
-Vargas A et al. El papiro de Edwin Smith y su trascendencia médica y odontológica. História de la Medicina. Rev. Med. Chile 2012;140: 1357-1362.
-VVAA. Historia Universal: De la prehistoria a la civilización egípcia. Ediciones Rueda, 2007.
–Vilela, S. F. G., Junqueira, J. C., Barbosa et al. Photodynamic inactivation of Staphylococcus aureus and Escherichia coli biofilms by malachite green and phenothiazine dyes: an in vitro study. Archives of oral biology; 2012; 57(6), 704-710.
-W Ledermann. Una mirada crítica sobre la medicina en el Antiguo Egipto. Rev Chilena Infectol, 2016; 33(6):680-685.
-Waterman R. Die altägyptischen Augenärzte. Sudhoff’s Archive fur Geschinchte di Medizin, 1958, 42:117-141.
Article realitzat per:
Marc Argilés Sans
Diplomat en Òptica i Optometria
Màster en Optometria i Ciències de la Visió
Roger Sabi Dolz
Llicenciat en Història
Màster en Gestió Cultural
