Es defineix la disgrafia com la dificultat o impediment (dis) en l’expressió escrita en el qual existeix una mala qualitat de la grafia (lletra), poden causar dificultats d’aprenentatge en les diferents àrees curriculars. Està relacionat amb l’acte motriu de transcriure el llenguatge verbal a símbols gràfics, per aquest motiu, la psicomotricitat fina i el sistema visual juguen un paper fonamental. Podem trobar associada a la disgrafia problemes com la dislèxia, dèficits d’atenció i/o d’impulsivitat.
Sospitarem d’un cas de disgrafia quan detectem alteracions en:
Traç i inclinació de l’escriptura: Si pressiona o relaxa massa quan escriu, s’inclina molt o va variant la inclinació de la fila.
- Mida de la lletra: Observarem si realitza la lletra molt gran, o variable entre línies (gran i petita) o mescla de majúscules i minúscules.
- Lligament i separació incorrecte entre lletres dins la mateixa paraula: Si veiem que separa o lliga les paraules malament. Hem de tenir en compte si reconeixen els errors que realitzen.
- Direcció dels girs: Incorrecte producció de lletres i nombres a nivell direccional. Per exemple, començar a escriure la E de baix a dalt i de dreta a esquerra.
Aprenentatge de l’escriptura en el sistema escolar
L’aprenentatge de l’escriptura depèn de processos psicològics i neurològics diferents en quan a l’aprenentatge de la lectura. Per exemple, la lectura és un procés perceptiu i cognitiu en què un estímul visual extern acaba en l’ interpretació en el còrtex cerebral, en canvi, l’escriptura comença amb l’idea de comunicar i acaba en un acte psico-motriu. Aprendre a escriure involucra una sèrie d’integració en les funcions sensoriomotores, cognitives i lingüístiques.
En l’actualitat hi ha pocs centres que segueixin fent un treball tant centrat en la cal·ligrafia. Certament, la major part d’escoles estan cada vegada més enfocades en la utilització de les noves tecnologies, ja que permet més producció en menys temps, no obstant això, no ens ha de fer perdre de vista seguir fent escriure als nostres alumnes.
L’escriptura escolar va estretament lligada a la parla i a la lecto-escriptura. Els nens quan inicien P3 comencen amb l’escriptura numèrica i amb el seu propi nom. Així doncs els nens copien una sèrie de símbols dibuixats. A l’educació infantil (de 3 a 5 anys) s’inicia el procés d’atribució de significat en el moment en que són capaços de diferenciar entre un dibuix i algun fragment escrit. En el seu dibuix, ells ja intenten representar una part escrita (amb un traç diferenciat) del traç del dibuix.
El nom propi i els dels companys de l’aula forma l’eix estable i sobre el qual es construeix l’escriptura a l’educació infantil. A través de l’anàlisi fonològic d’aquests i la relació entre so-grafia el nen acaba creant relació entre la lletra i el so que produeix, podent així ajuntar-les per formar paraules.
Un cop l’alumne arriba a cicle inicial (a partir de 6 anys), és quan s’inicia el canvi de lletra de pal a lletra lligada (tot i que hi ha països com Finlàndia que passen de la lletra de pal a la lletra d’impremta). En aquest canvi hi ha diverses formes de treballar el traç. Les més comuns són les sanefes, realitzar unions amb línies entre diferents espais i el propi dibuix, treballant la coordinació viso-motora i la percepció visual.
Processos implicats en l’escriptura. Avaluació.
Els processos que permeten l’aprenentatge de l’escriptura són el to muscular, el control postural, l’àrea vestibular, la coordinació viso-motora, el concepte espaial i la percepció visual. És per aquest motiu que l’avaluació clínica d’aquests apartats és important tenir en ment quan trobem casos de lletra inintel·ligible o mala lletra.
Habilitats a tenir en compte:
- Integració viso-motora: És l’habilitat per integrar el processament de l’ informació visual amb el control motor fi.
- Percepció visual: És el procés per localitzar, seleccionar, extreure, analitzar i manipular la informació visual rellevant.
És important saber si la mala lletra, o la còpia errònia de formes, és causa d’una mala interpretació perceptiva (entrada d’informació) o mala integració viso-motora (sortida d’informació) o ambdós. Per aquest motiu s’han d’avaluar la percepció visual i la integració viso-motora separadament.
- Conceptes espaials: És la consciència d’on és el cos respecte a l’espai i relatiu a altres objectes, com la localització relativa entre elles.
- Control postural: És la capacitat del cos per mantenir-ho correctament dins l’eix corporal, influenciat pel desenvolupament psico-motriu.
- Processos visuals: Es requereixen certes habilitats visuals per una bona escriptura, tals com els seguiments oculars, l’acomodació (l’enfocament visual) i la convergència visual (capacitat per coordinar degudament els ulls en visió propera.)
En la següent Taula 1 s’exposen els diferents test per avaluar cada procés descrit anteriorment.
Fins aquí l’avaluació estudia els processos implicats per una bona escriptura, però també disposem de test que avaluen en funció de l’edat el nivell d’escriptura. Aquests test poden ser el Test d’anàlisi de lectura i escriptura (TALE) o en català (TALEC) o la bateria d’avaluació dels processos d’escriptura (PROESC). Hem de tenir en compte també la posició i tensió del cos, braç i mà, la posició del paper i la distància del mateix amb els ulls, la pressió exercida sobre el full i l’actitud durant l’execució d’aquestes proves.
També existeixen factors que predisposen a les dificultats escrites, tals com la capacitat cognitiva (coeficient intel·lectual) i els factors emocionals o de personalitat, per tant les proves com el WISC-IV, o el BAS-II per la capacitat cognitiva i el EPQ, Forma J o el CAS per les personalitats i emocions poden ser administrats pels professionals del camp si es veu convenient durant l’avaluació.
Tractament
El tractament anirà enfocat a millorar i normalitzar les habilitats explicades anteriorment. La teràpia visual optomètrica disposa de les eines necessàries per avaluar i treballar tots aquests apartats, pel que pot ser un instrument efectiu en aquests casos. La forma de treballar-ho és seguir un ordre jeràrquic tenint en compte el desenvolupament neurològic, és a dir, s’ha de començar treballant primer el control psicomotriu gran (control postural) i anar avançant cap a àrees corticals superiors (percepció visual).
- Control postural
- Conceptes espaials
- Coordinació viso-motora
- Percepció visual (es pot treballar conjuntament amb el punt 3.)
Exemples d’exercicis per cada apartat:
Bibliografia
American Optometric Association. Learning related vision problems. 2008.
Andreu i Barracina, L., Serra Grabulosa, J. M., Soler Vilageliu, O., & Tolchinsky, L. Trastorns d’aprenentatge de l’escriptura i de les matemàtiques. (Editorial UOC, Ed.). Barcelona.2013.
Aparici Aznar, M., & Noguera Llopart, E. Adquisició i avaluació del llenguatge. (Editorial UOC, Ed.). Barcelona.20132012.
Fonseca V.Manual de observación psicomotriz. ed.INDE.1998
Gaddes WH, Edgell D. Learning disabilities and brain function. A neuropsychological approach. Springer Science, 3r ed, 2013.
Marco, FB. Entrenamiento autógeno.Schultz method. http://www.larelajacion.com/larelajacion/15schultz.php.
Savin, X. (n.d.). Técnica de Relajación Muscular Progresiva (Jacobson) y Relajación en Imaginación. https://www.youtube.com/watch?v=uDE3qEPpedo.
Scheiman M, Rouse M. Optometric management of learning related vision problems. ed.Elsevier.2n ed.2006.
Article realitzat per:
Marc Argilés Sans
Diplomat en Òptica i Optometria
Màster en Optometria i Ciències de la Visió
Núria Tuloch Lladó
Diplomada en Magisteri Musical
Llicenciada en Comunicació Audiovisual
