Aquest trimestre volem cedir el nostre espai de publicacions a un nou membre de l’ACOTV, l’optometrista Álvaro García de la Cruz, un excel·lent professional dins l’àmbit de la teràpia visual que, a més, escriu un blog,Ver para Crecer, que és un magnífic espai per a la difusió de l’optometria i la teràpia visual.
I com que des de l’ACOTV ens encanta visualitzar l’esforç de cadascun dels nostres socis, què millor que començar per compartir amb vosaltres algun dels seus últims articles començarem parlant de la Visió Infantil!
Part I: 0-5 anys
Per desgràcia, en el meu dia a dia a la consulta em trobo amb infinitat d’infants amb problemes visuals de diversos tipus, que serien majoritàriament evitables i/o senzills de solucionar si els pares i mares o educadors i educadores en sabessin els símptomes d’alarma per acudir al professional adequat al més aviat possible o si sabessin com es construeix la visió des que naixem i com estimular-la des de les primeres setmanes de vida.
Com que els problemes visuals infantils són molt diversos en funció de l’edat de l’infant, he decidit dividir-los en dos rangs d’edat (població preescolar i escolar) pel fet que les habilitats visuals necessàries en cada grup són molt diferents i, per tant, les dificultats que detectem en cada grup també.
En aquesta primera part, us parlaré dels problemes visuals infantils en nens i nenes preescolars (0-5 anys). Primer us faré un breu resum de com es construeix la visió des que el nadó neix, i després parlaré sobre els problemes visuals més freqüents i més importants de ser detectats a temps i les habilitats visuals que han de ser avaluades en aquestes edats per assegurar-nos que el desenvolupament visual s’està produint de manera adequada.
Finalment, comentaré els símptomes d’alarma per detectar un problema visual en aquesta etapa i com podem prevenir i estimular un correcte desenvolupament en la visió dels nostres fills i filles des de les primeres setmanes de vida.
Com es construeix la visió des que naixem?
Està demostrat que entre el 70 i el 80% de la informació que rep el nostre cervell està relacionat amb la visió, ja que la nostra visió està en tot el cervell i té àrees d’associació amb altres sistemes, com el sistema motor, auditiu, tàctil, propioceptiu, vestibular, etc (Neurologia de la visió).
A més, la visió està relacionada molt directament amb l’atenció (Interacció visió i atenció)i un correcte processament de la informació visual intervé directament en el desenvolupament cognitiu.
Per tant, és obvi que el correcte desenvolupament visual és vital en la infància perquè els nens i les nenes tinguin les eines necessàries per a un aprenentatge òptim, ja que, en cas contrari, pot marcar molt negativament la resta de les seves (Problemes d’aprenentatge i visió.)
Però perquè la visió rebi i processi adequadament tota aquesta informació i ens ajudi en el nostre aprenentatge, cal que es construeixi de manera adequada en els primers anys de vida.
El desenvolupament del sistema visual no està complet en el moment del naixement. En el nadó a terme, l’ull té aproximadament un 65% de la mida de l’ull adult. Una gran part del desenvolupament es produeix en els primers tres anys de vida, sobretot durant el primer.
A més d’un desenvolupament anatòmic, el sistema visual ha de realitzar un desenvolupament funcional motor i sensitiu. De manera conjunta, s’aniran desenvolupant per construir a poc a poc totes les habilitats visuals que ens permetin comprendre el món i interaccionar-hi (detecció d’alteracions visuals en la infància).
El motor i el visual van sempre de la mà des del moment en què l’infant neix. En general, solem dir que la visió guia el motor (les accions), però quan naixem és el sistema motor el que ha de guiar el visual,ja que, funcionalment, el sistema visual és un dels menys desenvolupats en néixer. Per això, no ens cansem de repetir als pares, mares i educadors i educadores que…
A VEURE-HI, SE N’APRÈN!
I us deveu preguntar…com aprèn un bebè a construir la seva visió des del naixement? Doncs bé, durant els primers mesos de vida, mitjançant el tacte i el moviment, perquè els sistemes vestibular, tàctil i propioceptiu són els primers a desenvolupar-se.
Per tant, accions com les mostrades en les figures 1 i 2 ajuden a desenrotllar tant el seu esquema corporal (fonamental per situar-se en l’espai i localitzar els objectes respecte d’ell) com els reflexos d’estabilització de la mirada (VOR, COR i optocinètics) i les primeres fixacions. Aquestes són la base i els fonaments sobre els quals l’infant desenvoluparà la resta d’habilitats. (Localizació d’objectes en l’espai).
Poc més tard, el nadó comença a posar-se les mans i després els peus a la boca (figura 3) i en l’àmbit visual estarà començant a desenvolupar la seva coordinació ull-mà i la seva binocularitat, que serà perfeccionada en l’etapa de rastreig/gateig (figura 4 ). En aquesta etapa, el nadó ha de fer canvis d’enfocament i haurà de coordinar els seus ulls el seu cos per buscar els objectes que desitgi aconseguir.
Per tot això, és de vital importància l’avaluació adequada de totes les habilitats visuals oportunes (no només l’agudesa visual i la graduació) durant les diferents etapes de la infància per prevenir o solucionar problemes visuals que puguin interferir en el futur aprenentatge de l’infant.
Aquestes avaluacions són necessàries fins i tot encara que no es presentin símptomes, ja que alguns problemes visuals passen desapercebuts a causa que el cervell dels nens i nenes pot compensar molt ràpid aquests problemes per evitar símptomes.
Els problemes visuals infantils són molt diversos i en funció de l’edat són més comuns uns o uns altres. A continuació veurem quins són els més freqüents o, millor dit, els més importants de detectar en nens i nenes de 0-5 anys.
Quins són els problemes visuals infantils més freqüents entre 0-5 anys?
Ambliopia
El principal problema visual que hem de detectar a temps en nens de 0-5 anys és l’ambliopia o “ull gandul” (i tots els seus factors causants) que, com explicarem en futurs articles, és una disfunció binocular que es manifesta de manera monocular ( baixa AV en un dels ulls), en la qual hi ha una supressió activa d’un ull sobre l’altre en l’escorça visual en el cervell.
La prevalença mundial ronda entre el 2-4% (prevalença ambliopia). El risc de desenvolupar ambliopia desapareix al voltant dels 6 anys pel fet que de 0-6 anys és el període crític en el qual una privació (a causa de diferents factors que veurem a continuació) pot provocar una alteració binocular en l’escorça visual del cervell .
Per això, és fonamental la detecció precoç de qualsevol dels factors causants d’ambliopia per prevenir-la i/o tractar-la com més aviat millor (encara que, com en parlarem en futurs articles, és possible tractarl’ambliopia amb èxit més enllà dels 6 anys amb teràpia visual). Els factors causants d’ambliopia i, per tant, problemes freqüents en nens de 0-5 anys i importants de ser detectats a temps són:
Errors refractius
Són la causa principal de disminució de l’agudesa visual en l’edat escolar. Principalment la miopia i l’astigmatisme. En general, la prevalença de la hipermetropia disminueix amb l’edat, mentre que l’astigmatisme roman estable i la miopia augmenta. (Fet que no pot perdre de vista el pediatre o la pediatraen la vista dels infants).
Pel que fa a la miopia, hi ha estudis que suggereixen que l’ús excessiu de dispositius digitals o l’escassetat d’activitats a l’aire lliure augmenten les possibilitats de generar miopia o que aquesta miopia progressi. (Prevalença i factors associats a miopia en joves).
Els problemes de graduació afecten directament l’agudesa visual de lluny i/o de prop i, tot i ser els més comuns, són els més fàcils de detectar i solucionar, ja que l’infant referirà visió borrosa de lluny (miopia o astigmatisme) i/o de prop (hipermetropia o astigmatisme) i amb la prescripció d’ullereso lents de contacte el problema quedarà resolt.
No és significatiu que un nen o nena de 0-5 anys presenti, per exemple, una lleu hipermetropia. De fet, seria el normal. El que cal detectar com més aviat a aquestes edats són defectes refractius massa elevats i, sobretot, possibles anisometropies (diferència significativa de graduació entre un ull i un altre), ja que, en aquests dos casos, pot generar ambliopia.
Estrabisme
L’estrabisme és una desviació manifesta d’un dels ulls (o dels dos de manera alternant) i pot ser cap a dins, fora, amunt o avall. Alguns són congènits, però la gran majoria comencen durant els dos primers anys de vida, especialment durant el primer any, que és quan la visió binocular comença a desenvolupar-se.
Una minoria dels estrabismes són deguts a paràlisi dels músculs extraoculars. En la gran majoria, la causa primària és una pèrdua d’integració binocular en l’escorça visual del cervell i, per tant,serà important, a més d’observar si el nostre fill o filla desvia un ull, promoure un bon desenvolupament de les habilitats visuals bàsiques per aconseguir una visió binocular forta i evitar així l’estrabisme (Esotropia infantil) (L’estrabisme interromp la integració sinàptica binocular) (Estrabisme i funció dels músculs extraoculars).
Dins dels estrabismes, cal tenir especial atenció als estrabismes unilaterals constants (desviació del mateix ull en tot moment), ja que, en aquests casos, la possibilitat de generar ambliopia és molt alta.
Degradació de la imatge en un dels ulls:
No són problemes tan comuns com els anteriorment descrits, però poden generar ambliopia amb molta facilitat i cal observar molt bé el nen o la nena perquè sigui detectat a temps.
En aquest apartat incloem patologies oculars diverses, com cataractes congènites, ptosis, opacitat corneal, etcètera, que fan impossible que la retina d’aquest ull enviï una imatge nítida al cervell.
En aquests casos, la persona encarregada de diagnosticar i tractar el problema serà l’oftalmòleg o oftalmòloga (ja que parlem de patologies oculars) i, en cas d’haver provocat un problema funcional (com pot ser una ambliopia), l’optometrista podrà tractar posteriorment aquest problema mitjançant diferents eines (lents, lents de contacte, prismes, teràpia visual etc.).
Què ha d’incloure un examen visual en nens de 0-5 anys?
Per tant, per descartar problemes com els esmentats anteriorment, en infants preescolars és fonamental una avaluació visual que inclogui, almenys, els següents punts:
- Valoració de l’agudesa visual: amb test adaptats a l’edat de l’infant per tal d’assegurar-nos que és adequada per a la seva edat i detectar possibles diferències entre un ull i l’altre.
- L’estat refractiu (el que anomenem “la graduació”): per assegurar-nos que no és massa elevada per a la seva edat ni molt diferent entre els dos ulls.
- Avaluació de la coordinació entre ambdós ulls: per certificar que la visió binocular s’està desenvolupant de manera adequada.
- Valoració de la salut ocular: per certificar que la imatge arriba a la retina ia l’escorça visual del cervell de manera òptima i, en cas de no ser així, derivar a l’especialista oportú (oftalmòleg o oftalmòloga, normalment).
A més, si el nen o nena està a les portes d’entrar a l’educació primària, és molt important incloure en l’examen visual una valoració de la capacitat d’enfocament i els moviments oculars per assegurar-nos que la seva visió no interferirà en el seu rendiment escolar.
Quins són els símptomes que han de fer sospitar d’un problema visual en nens de 0-5 anys?
En general, alguns dels símptomes que han de fer sospitar pares i mares o educadors i educadores que alguna cosa pot no anar bé en l’àmbit visual en infants de 0-5 anys són:
❖ En els primers mesos de vida, el nadó no presenta contacte visual amb la mare o el pare.
❖ Amb 3 mesos no segueix objectes amb els ulls ni fixa (encara que sigui per pocs segons) cap estímul.
❖ Amb més de 6 mesos s’acosta en excés als objectes per veure’ls.
❖ El nen o la nena fa l’ullet o presenta una posició anòmala del cap de manera freqüent.
❖ Problemes amb el càlcul de distàncies: se li donen malament els esports de pilota, caigudes amb freqüència, criatura “maldestra” en general. Recordem que, davant qualsevol problema binocular (com l’ambliopia i l’estrabisme), una de les conseqüències és la pèrdua de percepció de profunditat (pèrdua de visió en 3D).
❖ Per descomptat, si el nen o la nena desvia un ull i, a més, cada vegada és amb més freqüència i sempre és el mateix, la possibilitat de generar una ambliopia és elevada.
Recordeu que sempre és necessària una avaluació optomètrica per un o unaoptometrista especialitzat en població pediàtrica al més mínim símptoma (els optometristes pediàtrics podem revisar la visió dels nadons des de qualsevol edat) o abans dels 6 anys encara que no presenti símptomes ja que, abans de començar l’educació primària, hem d’assegurar que té unes habilitats visuals fortes que l’ajudin a aconseguir un rendiment escolar òptim.
Com podem prevenir i estimular un correcte desenvolupament en la visió del nostre fill o filla?
Des de les primeres setmanes de vida podem acompanyar el nostre fill o filla en el meravellós procés de desenvolupament visual.
Com hem comentat al principi de l’article, els fonaments del sistema visual i el primer que s’ha de desenvolupar de manera forta i sòlida són els reflexos d’estabilització de la mirada. Aquests reflexos es donen principalment quan el cap està en moviment i els ulls s’han d’estabilitzar per estabilitzar el seu món visual tot i el moviment.
Per tant, la primera clau durant les primeres setmanes, mesos i fins i tot anys de vida és MOURE el nadó. Exemples com la figura 2 o un simple portament estimula el sistema vestibular, que serà clau per a molts automatismes, no només visuals. Quan el nadó és traginat, ha de tenir control del cap i estabilitat en els seus ulls mentre fixa la nostra cara. Així estem construint visió!
TOCAR el nadó. El pell amb pell, com a la figura 1 durant les primeres setmanes-mesos de vida i, en general, tocar-lo molt perquè senti i construeixi el seu mapa mental del cos és bàsic perquè, posteriorment, pugui saber on són els objectes, és a dir, per a localitzar objectes en l’espai.
POSAR DE BOCATERROSA EL NADÓ i donar-li estímuls/joguines d’un en un. Aquest és un dels grans favors que li podem fer en el camp motor i visual. A terra, de cap per avall, és on el nadó pot aconseguir les grans fites motores durant el primer any de vida. Oferintjoguines, primer a cada costat i més endavant en el centre o fins i tot movent-les perquè les segueixi, li estem oferint reptes visuals i motors que afavoriran el seu desenvolupament.
RES DE PANTALLES. L’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) fa anys que recomana que abans dels 2 anys el consum de pantalles sigui nul i fins als 5 anys un màxim d’una hora al dia sota supervisió dels seus pares. L’AAP recomana als pares que donin prioritat a la creativitat i a donar temps als nadons i els nens petits per al joc sense estar connectats a un aparell, ja que els problemes comencen quan el consum de pantalles desplaça l’activitat física, l’exploració pràctica i la interacció cara a cara en el món real, que és molt important per a l’aprenentatge i l’atenció. A més, està demostrat que l’ús de pantalles també pot interferir en la quantitat i la qualitat de la son. (Recomanacions per a l’ús de pantalles en infants).
ACTIVITATS A L’AIRE LLIURE. Hi ha estudis que suggereixen que l’ús excessiu de dispositius digitals o l’escassetat d’activitats a l’aire lliure augmenten les possibilitats de generar miopia o que aquesta miopia progressi. A més, està demostrat que l’activitat física diària millora el rendiment cognitiu i el comportament (Prevalença i factors associats a miopia en joves) (activitat física i aprenentatge).
EVITA EL CONSUM DE SUCRE. Molts estudis indiquen una relació positiva entre el consum general de sucre i begudes endolcides amb sucre i els símptomes de TDAH (Sucre i atenció).
I, en general, JUGUEU AMB ELL/ELLA A ACTIVITATS QUE AFAVOREIXIN EL DESENVOLUPAMENT VISUAL. Per descomptat adaptats a cada edat, però hi ha infinitat de jocs amb els quals es divertiran i, alhora, estarem promovent el desenvolupament visual. A continuació en deixo alguns, però a partir d’aquí us poden sorgir mil idees:
- Jocs amb pilota
- Jocs amb bales
- Jocs de construccions
- Saltar a corda
- Twister
- Jocs de taula: n’hi ha infinitat que promouen moltes habilitats visoperceptuals i, a més, passarem un temps fantàstic al costat dels nostres fills.
Finalment, m’agradaria recomanar-vos un llibre/manual que utilitzo en el meu dia a dia a la consulta perquè pugueu estimular la visió del vostre nadó des de les primeres setmanes. És un manual meravellós amb estímuls diferents per mostrar al vostre nadó de diferents formes en funció de la seva edat. Es titula: Manual per a la seva primera estimulació visual i l’autora és Lucila To. De veritat, molt recomanable.
Com veieu, els problemes visuals infantils són molt diversos i en aquesta primera etapa de la seva vida nosaltres, com a mares o educadors i educadores, hem d’estar molt atents davant qualsevol mínim símptoma que pugui afectar el seu desenvolupament visual.
Però recorda, no hem d’esperar a sospitar per acudir a l’optometrista pediàtric a que avaluï les habilitats visuals oportunes que certifiquin que el desenvolupament visual s’està donant favorablement.
Així, el més destacable dels problemes visuals infantils és que es poden prevenir amb molt poc esforç, mentre ells juguen i es diverteixen.
Article realitzat per ÁLVARO GARCÍA DE LA CRUZ
Òptic optometrista. Col·legiat 22.827
Membre de l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual (ACOTV)
Adaptació traduïda de la publicació original en castellà del Blog Ver para Crecer
