Què passa quan els ulls i els seus annexos estan bé, però tenim molèsties o no hi veiem del tot bé? Podem tenir dificultats en l’aprenentatge o en la localització espacial?
En aquest cas ens referim a una disfunció en la visió coordinada dels dos ulls (visió binocular) i de les vies que porten la informació visual al cervell, que en ocasions es pot veure pertorbada per agents externs com les tensions i les emocions.
Personalment, m’agrada explicar el funcionament del sentit de la visió pensant que té cinc capacitats o habilitats. Reconec que no és una explicació molt tècnica, però ajuda a entendre que darrere dels dos ulls hi ha tot un funcionament, similar a un motor de cotxe, amb moltes i diverses peces que han d’engranar amb la màxima perfecció per obtenir el millor rendiment i l’adequat funcionament del vehicle.
Capacitats o habilitats
- Agudesa visual: permet saber quant hi veu cada ull per separat i en cadascuna de les distàncies de visió de lluny, de prop i intermèdia, i l’estat refractiu, que permet conèixer si l’ull és miop, hipermetrop, astígmàtic i, per tant, la necessitat de portar o no ulleres i quan cal utilitzar-les.
- Moviments oculomotors: són els efectuats pels sis músculs que sostenen cadascun dels ulls i permeten que es moguin en qualsevol direcció per observar els objectes, persones que tenim al nostre voltant, etc. Són importants per a la lectura efectiva i precisa.
- Acomodació: capacitat que té cadascun dels ulls per enfocar. El cristal·lí és la lent que realitza l’acció d’enfocar i desenfocar gràcies a uns músculs que s’insereixen dins el globus ocular i mouen l’iris (per deixar passar més o menys llum) i el cristal·lí (varia la seva convexitat en funció de la distància i de l’objecte que estigui mirant). Per fer-nos-en una mica la idea, la seva funció és semblant al zoom i al diafragma d’una màquina de fotografiar.
- Vergència: és la capacitat o habilitat dels dos ulls per treballar de forma coordinada. Ens permet mantenir l’atenció visual sostinguda. Unes vergències que no treballin bé poden comportar la desviació d’un dels dos ulls i, per tant, provocar estrabisme.
La visió engloba el treball coordinat dels dos ulls i comprèn la interacció entre els processos sensorials del tacte, el sistema vestibular, el sistema auditiu i el sistema motriu. Podem dir que el desenvolupament de la visió és el resultat de la integració dels processos sensorials i motrius de la persona. Aquests processos engloben les adquisicions motrius gravitatòries, el procés de la localització del propi cos en l’espai, el procés d’identificació dels objectes, de persones de l’entorn, el procés auditiu verbal i la visió. (Da Fonseca, 1988).
Les estructures i annexos dels ulls es formen durant l’embaràs, però aprenem a veure-hi a partir de les experiències vitals que tenim des del naixement fins als 6-7 anys d’edat. És fonamental que tot el procés de veure-hi s’hagi desenvolupat el millor possible, perquè qualsevol desequilibri entre les funcions de tots dos ulls, o la disfunció en qualsevol o totes les habilitats i capacitats visuals, pot comportar dificultats visuals que no requereixin correcció òptica, sinó teràpia visual per tal de millorar el rendiment visual i l’aprenentatge.
En resum, per conèixer l’estat de les habilitats visuals, l’òptic o òptica optometrista especialitzat en visió binocular i teràpia visual ha de fer un examen visual molt exhaustiu i complet del funcionament del sistema visual:
- Agudesa visual (quina visió té, si els nostres ulls hi veuen o no)
- Estat refractiu (necessitat de correcció amb ulleres, lents de contacte…)
- Motilitat ocular (qualitat dels moviments dels ulls, importants en la lectura)
- Acomodació (qualitat de l’amplitud i precisió de l’enfocament a diferents distàncies)
- Vergència (qualitat de la coordinació dels eixos visuals dels dos ulls per poder veure-hi en estereòpsia)
Per acabar, vull recordar la dada facilitada pel Consell General de Col·legis d’Òptics Optometristes (CGCOO):
«El 30% del fracàs escolar està relacionat amb alteracions de la visió no diagnosticades».
D’aquí la importància de fer controls visuals preventius en edats primerenques.
Article realitzat per SILVIA EDO I LLOBET
Òptica optometrista. Col·legiada 15.323
Membre de l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual (ACOTV)
Adaptació recollida i ampliada de la publicació de Salut i Benestar Pérez no es ratón
