El primer estudi sobre les variacions individuals en habilitats visuals, ha mostrat que hi ha un ampli rang de diferències en la capacitat de les persones per reconèixer i recordar nous objectes; i ha determinat que aquestes variacions no estan associades amb el coeficient d’intel·ligència individual, o CI.
Font: Vanderbilt University 8 de novembre de 2017
El Test de Memòria de Nous Objectes (The Novell Object Memory Test) està basat en les capacitats individuals per reconèixer greebles, ziggerinsysheinbugs (de dalt a baix) – nous objectes que la psicòloga Isabel Gauthiery i els seus col·legues han inventat per estudiar la intel·ligència visual.
Només perquè algú sigui més intel·ligent i estigui més motivat, no vol dir que pugui adquirir les capacitats visuals necessàries per sobresortir en tasques com fer coincidir les empremtes dactilars, interpretar raigs X mèdics, fer un seguiment de les aeronaus en les pantalles de radar o fer cerques facials en ciència forense.
Aquesta és la implicació d’un nou estudi que mostra per primera vegada que hi ha un ampli rang de diferències entre les habilitats visuals de les persones, i que aquestes variacions no estan relacionades amb la intel·ligència general de cada individu, o CI.
L’estudi es va reportar en l’article titulat “Domain-specific and domain-general individual differences in visual objectrecognition” (Diferències individuals de domini específic i de domini general en el reconeixement d’objectes visuals) publicat al número de setembre de “The Journal Cognition” i les implicacions van ser discutides en un article de revisió en premsa publicat a “Current Directions in Psychological Science.”
“La gent pot pensar que són capaços de predir la seva habilitat identificant objectes visualment,” va dir Isabel Gauthier, David K. Wilson Professor de Psicología en la Universitat de Vanderbilt, qui encapçalava l’estudi. “Però va resultar que no eren molt bons en avaluar les seves pròpies capacitats en relació amb la d’altres.”
En el passat, la investigació sobre reconeixement visual d’objectes ha estat enfocada durant molt de temps en les coincidències entre individus, però Gauthier va començar a interessar-se en quant varien les habilitats visuals entre ells. Per respondre a aquesta qüestió, ella i els seus col·legues van haver de desenvolupar un nou test, que van anomenar “Novell Object Memory test (NOMT)”, per mesurar l’habilitat de les persones identificant objectes que no els eren familiars.
Gauthier va voler conèixer primer l’opinió general sobre les habilitats visuals. Ho va fer enquestant 100 persones laiques que utilitzaven el servei de crowdsourcing (externalització oberta de tasques) d’Amazon Mechanical Turk. Va trobar que els enquestats generalment consideren que les tasques visuals són força diferents d’altres tasques relacionades amb la intel·ligència general. També va descobrir que senten que hi ha menys variació en les habilitats visuals de les persones que en les habilitats no visuals, com la capacitat verbal i matemàtica.
El principal problema que Gauthier i els seus col·legues van haver d’abordar per avaluar la capacitat de reconeixement visual innat dels individus va ser la familiaritat. Com més temps passi una persona aprenent sobre tipus específics d’objectes, com cares, automòbils o ocells, millor serà la seva identificació. Com a resultat, el rendiment en les proves de reconeixement visual que utilitzen imatges d’objectes comuns és una barreja complexa de la capacitat visual de les persones i la seva experiència amb aquests objectes. És important destacar que han demostrat ser un mal predictor de com algú pot aprendre a identificar objectes en un nou domini.
“Això és bastant emocionant perquè el rendiment de les habilitats cognitives gairebé sempre s’associa amb la intel·ligència general”, va dir Gauthier. “Suggereix que realment podem aprendre alguna cosa nova sobre les persones usant aquestes proves, més enllà de totes les habilitats que ja sabem com mesurar”. Tot i que l’estudi confirma la intuïció popular que les habilitats visuals són diferents de la intel·ligència general, es va descobrir que les variacions individuals en les capacitats visuals són molt més grans del que la majoria de la gent pensa. Per exemple, en una mesura, anomenada coeficient de variació, la dispersió de persones va ser més àmplia en la NOMT que en una prova d’intel·ligència no verbal.
“Molts treballs i passatemps depenen de les habilitats visuals”, va dir Gauthier. “Com que són independents de la intel·ligència general, el següent pas és explorar com podem utilitzar aquestes proves en aplicacions en el món real, on el rendiment no podia predir-se adequadament fins ara”.
Totes les fonts d’aquest article han estat extretes de:
Materials provided by Vanderbilt University. Original written by David F. Salisbury. Note: Content may be edited for style and length.
Rerefència del Diari
Jennifer J. Richler, Jeremy B. Wilmer, Isabel Gauthier. General object recognition is specific: Evidence from novel and familiar objects. Cognition, 2017; 166: 42 DOI: 1016/j.cognition.2017.05.019
Presentació i traduccions elaborades per Sonia Pizarro Núñez
Diplomada en Òptica i Optometria
Membre de l’ACOTV
