Abans de desenvolupar aquest apartat és important que diferenciem entre dos conceptes.
- Vista: capacitat dels ulls de veure–hi nítid a 6 m.
- Visió: és la interrelació entre els ulls i el cervell.
La visió ens permet comprendre allò que veiem. La visió s’aprèn. Un sistema visual ha de tenir diferents habilitats desenvolupades per ser eficaç. Aquestes habilitats es van desenvolupant des del naixement. Es poden classificar en tres apartats:
QUALITAT DE VISIÓ
És la capacitat que tenim de veure-hi amb nitidesa. Està determinada per la valoració de la salut ocular i l’agudesa visual.
- Salut ocular: Un ull sa és aquell que no pateix cap patologia, és a dir , cap alteració que requereixi tractament quirúrgic o farmacològic.
- Agudesa visual (AV): És la capacitat de discriminar detalls. Valora la quantitat de vista que tenim amb ulleres, amb lents de contacte o sense. Quan l’agudesa visual no arriba al 100% pot ser a causa de patologies oculars o de defectes refractius com la miopia, l’hipermetropia, l’astigmatisme o la presbícia.
EFICÀCIA VISUAL
Es refereix a les habilitats que ens permeten rendir adequadament sense que aparegui la fatiga visual. Dependrà de les capacitats d’acomodació, de visió binocular i de motilitat ocular del sistema visual.
- Acomodació: Són els canvis d’enfocament ràpids i precisos que realitza el sistema visual per veure-hi nítidament a diferents distàncies. Un exemple el tenim quan els nens copien de la pissarra a la llibreta o quan a l’hora de conduir podem veure clar tant els comandaments del cotxe com la carretera. Està directament relacionada amb la capacitat de manteniment de l’atenció visual.
- Visió binocular: És la integració de les imatges dels dos ulls en el cervell gràcies a l’adequada coordinació i el correcte alineament dels ulls sobre l’objecte fixat. Ens proporciona la visió en tres dimensions. S’anomenen alteracions de la binocularitat problemes com l’estrabisme, fòries elevades i l’ambliopia (ull gandul).
- Motilitat ocular: Són els moviments oculars que permeten als ulls moure’s de forma ràpida i precisa en les diferents activitats quotidianes. Es poden classificar en tres tipus:
- Moviments de seguiments: Són els que ens permeten seguir amb eficàcia un objecte en moviment, com per exemple els jocs de pilota.
- Moviments sacàdics: Serveixen per fixar la mirada d’un punt a un altre amb eficàcia. En funció de la distància entre els punts fixats poden ser de gran amplitud (com per exemple copiar de la pissarra) o de petita amplitud (com els que fan possible una lectura ràpida i eficaç).
- Fixació: És la capacitat de mantenir amb precisió l’estabilitat de la fixació sobre el punt que es mira amb micromoviments de l’ull imperceptibles a simple vista. L’atenció visual es pot veure alterada si la fixació és molt inestable.
PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
Ens permet descodificar i utilitzar correctament la informació visual, què és processada a nivell cerebral en una zona anomenada còrtex visual. Però hi ha unes 30 àrees cerebrals que es connecten amb aquesta i entre si i, per tant, és important que existeixi un bon processament de la informació visual per tal que s’integri correctament amb la dels altres sentits i permeti a l’individu interaccionar adequadament amb el món que l’envolta.
- Habilitat visuoespacial: Se relaciona con la localización visual de los objetos en el espacio. Las dificultades en la lateralidad y en la direccionalidad pueden dar lugar a confusión entre conceptos como derecha – izquierda, arriba – abajo, q – p, b – d, inversión de letras ,etc. que frecuentemente se relacionan con bases motoras inmaduras.
- Habilitats d’anàlisi visual: Corresponden a la capacidad de analizar y discriminar la información visual. Se pueden clasificar en cuatro tipos:
- Constància de forma: per percebre les característiques determinades de les formes.
- Percepció figura-fons: per diferenciar la figura del fons que l’envolta.
- Tancament visual: per percebre tota la informació malgrat que la imatge observada no estigui completa.
- Memòria visual: per recordar la informació que prèviament s’ha presentat visualment.
- Integració audiovisual: Relaciona els estímuls visuals (lletra) amb els auditius (fonema). Això ens facilitarà, per exemple, la lectura amb ritme.
- Integració visuomotora: La major part d’accions motores del nostre cos són guiades per la visió (coordinació ull-mà, ull-peu…); per això ambdós sistemes han d’estar ben compenetrats. Les activitats esportives o copiar de la pissarra al paper són bons exemples d’aquesta integració.
La capacitat de descodificar i utilitzar la informació visual es relaciona amb les habilitats visuoespacial i d’anàlisi visual, i amb la integració audiovisual i la visuomotora.
