HABILITATS DE P3RCEPCIÓ VISUAL PER A LA LECTVRA

La percepció visual engloba un seguit d’habilitats neurològiques que fem servir per extreure la informació que ens arriba del món exterior. No només és veure nítidament els objectes, sinó saber identificar, memoritzar i relacionar patrons visuals.

 Què és la Percepció Visual? Avaluació optomètrica

La percepció visual engloba un seguit d’habilitats neurològiques que fem servir per extreure la informació que ens arriba del món exterior. No només és veure nítidament els objectes, sinó saber identificar, memoritzar i relacionar patrons visuals. Els optometristes estan especialitzats en l’anàlisi visual complet, no només comprovar si es veu nítidament i amb claredat (vista), sinó com funciona tota la ruta visual, des dels ulls fins al processament en el cervell (visió). El TVPS (Test of Visual PerceptionSkills) és una eina fonamental per avaluar les habilitats visuals implicades en el complex procés lector. Es pot administrar entre els 4-19 anys i consta de 7 subtest, cadascun dividit en 16 làmines.

Cada subtest representa i valora les següents habilitats:

  • Discriminació visual: Habilitat per discriminar patrons i figures. Farà que siguem conscients de característiques distintives de formes i objectes. Inclou forma, orientació i mida.
  • Percepció figura-fons: Habilitat per identificar un objecte dins d’un fons complex o d’altres patrons, per exemple una lletra dins d’una paraula.
  • Constància de forma: Habilitat per reconèixer formes encara que canviïn de mida, color o orientació. Aconsegueix que identifiquem una mateixa lletra, número o paraula, independentment de l’estil de la grafia.
  • Relacions visuo-espacials: Habilitat per relacionar i percebre la posició d’objectes en l’espai. Permet percebre les posicions dels objectes en relació a un mateix i / o en relació amb la posició relativa dels objectes. 
  • Memòria visual: Habilitat per reconèixer un estímul després d’un breu període de temps. Avalua la capacitat del nen de reconèixer i recordar informació presentada visualment, reconeix les unitats visuals ja siguin grafemes, síl·labes o paraules.
  • Memòria visual seqüencial: Habilitat per a memoritzar una seqüència de patrons. És de gran importància en la lectura, especialment de paraules perllongades i per al càlcul matemàtic.
  • Tancament visual: Habilitat per identificar una figura quan està desfragmentada. Permet que determinem quina és la percepció final d’un estímul visual, sense que estiguin presents tots els detalls.
Figura 1. Exemple de diverses làmines en la prova TVPS. A l’esquerra s’avalua la discriminació visual i en la dreta el tancament visual. A partir del patró superior cal triar una de les 5 inferiors.

Una altra prova, la figura Complexa de Rei, també avalua la capacitat de percepció visual, i es considera un bon predictor en el rendiment lector durant les primeres etapes. Aquesta prova avalua percepció visual, atenció, concentració i memòria visual. Compta amb dues fases: còpia directa i dibuix de la figura copiada anteriorment, fent ús de la memòria visual. Però al contrari del test TVPS, no fa diagnòstic en els sub-tipus de percepció visual.

Figura 2. Figura Complexa de Rei

Percepció visual i lectura

Per saber la importància de la percepció visual en la lectura posarem uns exemples previs:

Tal com veiem, tot i què la identificació de les lletres i paraules és pràcticament impossible nosaltres hauríem de poder llegir la frase “La casa de Pau és blava”. Aquest procés és gràcies a múltiples habilitats neurològiques, especialment la percepció visual, que permet processar i ordenar la informació per arribar a la comprensió d’aquesta. Per aquest motiu és molt important la valoració optomètrica ja que s’estudia i valora aquestes habilitats tan importants per a l’aprenentatge lector.

 Podem distingir dues etapes en l’adquisició de la lectura: 

  1. Aprendre a llegir: en aquesta etapa són especialment importants la percepció visual i memòria visual.
  2. Llegir per aprendre: la comprensió i velocitat lectora es tornen prioritaris. 

Centrant-nos en la primera etapa, primer serà necessari realitzar una anàlisi gràfic que permeti reconèixer les paraules a través de la via visual, que acompanyarà el processament fonològic. Així, quan aprenem a llegir, el primer pas és identificar la lletra i associar-lo al so ( sistema fonètic o consciència fonològica).

Per aquest motiu, un bon desenvolupament de la discriminació visual (anàlisi del detall i la forma) i la memòria visual (memorització de patrons) és molt important en els primers passos d’aprenentatge lector.

Ara bé, en el nostre alfabet disposem de lletres amb patrons molt similars, per exemple la “p”, “q”, “d”, “b”. Si ens fixem, són lletres diferents de so però visualment només es diferencien entre la posició d’una rodona al costat d’una recta. Per aquest motiu l’anàlisi viso-espaial també és important que treballi correctament, sent causa de moltes inversions en la lectura si es confonen aquestes lletres. 

També hem de tenir en compte que una lletra pot ser escrita en diverses tipografies, posem per exemple la lletra “f”:

Tot i què es diferencien en el patró, sabem que és una “f” gràcies a la constància de forma que ens ajuda a reconèixer el signe encara que canviï de forma i associar-lo a un so concret. Si durant la lectura de lletres aïllades hi ha problemes d’identificació sempre cal analitzar si la percepció visual influeix en els errors (tenint en compte també si la ruta fonològica està afectada). 

La segona part del procés lector seria la lectura de síl·labes o paraules, en aquest cas podem definir 2 rutes lectores principals, la ruta fonològica i la ruta lèxica. 

La ruta fonològica és la que fem servir en llegir lletra a lletra, associant grafemes (forma de la lletra) i fonemes (sons de cada lletra). És la primera ruta que s’aprèn, tot i què també s’utilitza quan llegim una paraula desconeguda. Per a una correcta ruta fonològica la discriminació visual i memòria visual són molt importants

La lectura lèxica en canvi s’utilitza quan es llegeix associant patrons de paraules (intuïció), la velocitat és més alta i en general la lectura és més eficaç. Hem de tenir en compte que en llegir una paraula mitjançant aquesta ruta els moviments oculars realitzen una cerca per sobre d’aquesta, i el cervell rep una informació no molt exacta, que completarà (amb l’habilitat tancament visual) i la memòria lèxica (diccionari de paraules ), tal com hem fet en els primers exemples. Així, per a una correcta ruta lèxica el tancament visual i la memòria visual seqüencial són crucials.

Finalment, la comprensió lectora és el punt més important per a l’aprenentatge, arribar a comprendre, visualitzar i interpretar la lectura. Per tant, extreure una informació important en una sèrie de signes visuals és justament l’habilitat de figura fons, i l’extracció lògica del significat (captar la idea principal) és el tancament visual, si la comprensió lectora és baixa sempre és important analitzar aquestes habilitats .

Per això, una avaluació de les habilitats de percepció visual en problemes de lectura és molt recomanable ja que constitueix un pilar fonamental en el procés lector. 

A la següent taula es resumeixen els possibles problemes de lectura amb les habilitats de percepció visual si aquestes són immadures:

Tractament perceptiu

A l’hora de realitzar un tractament de percepció visual enfocat a la millora de la lectura, caldrà abordar diversos procediments, cada habilitat de percepció visual es pot treballar de forma diferent o al mateix temps utilitzant diversos mètodes d’exercicis.

 Els optometristes disposen de molt material específic per treballar totes aquestes habilitats perceptives que es poden desenvolupar amb altres dèficits (moviments oculars, problemes de lateralitat creuada, reflexos primitius etc.)

Sempre cal tenir en compte el nivell inicial i anar augmentant progressivament la dificultat per progressar amb la integració perceptiva.

Per exemplificar, posarem diversos jocs de taula que treballen aquestes àrees de la percepció visual que poden complementar el treball durant les sessions de teràpia visual, sent divertits i per a tota la família.

                   Taula 2. Exemples de diversos jocs que estimulen les diferents àrees de la percepció visual.

Referències

Besner D, Humphreys G. Basic processes in reading. Visual word recognition.Routledge, 1991.

Everatt J. Reading and Dyslexia. Routledge, 1999.

Ferré JF, Aribau E. El desarrollo neurofuncional del niño y sus trastornos:visión, aprendizaje y otras funciones cognitivas. Lebón, 2008.

Liversedge S, Gilchrist I, Everling S. The oxford handbook of eye movements.Oxford University Press,2011.

Vega F. Psicología de la lectura. WotlersKluwers España, 2008.

Willows D, Kruk R, Corcos E. Visual processes in reading and reading disabilities. Routledge, 1993.

Article elaborat per: Marc Argilés Sans i Lucia Morchón Miranda
Diplomats en Òptica i Optometria
Màsters en Optometria i Ciències de la Visió


Comparteix a les teves Xarxes Socials:

Deixa un comentari