Seguim recollint testimonis de socis de l’entitat. En aquesta ocasió el company Marc Argilés ha tingut l’oportunitat de conversar amb el Manuel Roure per fer-li extensiva la felicitació per la seva nova publicació del llibre: Optometria holística. La visió ens permet percebre, comprendre, interpretar, adaptar-nos. No deixeu de llegir aquesta interessant entrevista!
Òptic Optometrista i Master of Science in Clinical Optometry pel Pennsylvania College of Optometry, Philadelphia, 1995, a més de màster oficial universitari en ciències de la infermeria per la Universitat de Lleida.
Director clínic de Federòptics Roure (Mollerussa) des de 1971. Va obtenir un “excel·lent cum laude” en el Curs d’Optometria de la Universitat de Montréal, organitzar per l’European Society of Optometry, CNOO, 1978. Ha rebut diferents premis de reconeixement a la seva experiència i trajectòria professional.
Autor del llibre, Predominis Visuals al 2012.
Membre de l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual.
OPTOMETRIA HOLÍSTICA. LA VISIÓ ENS PERMET PERCEBRE, COMPRENDRE, INTERPRETAR, ADAPTAR-NOS.
En aquest llibre que acabeu de presentar expliqueu des de l’evolució de l’optometria clàssica fins a l’optometria holística, quina va ser la seva evolució professional cap a aquesta corrent?
Inicialment foren els cursos de la Pilar Chivelet els que van despertar-me la curiositat per obrir-me a nous coneixements.
Seguidament el professor Armand R. Bastien, va descobrir-me un nou món a l’entorn de l’Optometria de la Conducta.
Després, alguns optometristes francesos que havien accedit a la més moderna optometria, conductista, behavioral o holística, mitjançant estades al Québec, van establir acords entre l’Institut de Visiologie de France (IVF) i la Sociedad Española de Optometría (SEO) per professar molts cursos i seminaris que van abraçar fins a 15 cursos lectius, canviant alguns conceptes de com s’havia de practicar l’Optometria.
També he de senyalar les relacions amb Carl H. Delacato, Ed. D. I tot el seu equip en APALCE i SHI de Barcelona i Voluntas d’Anvers. Elles van propiciar nous coneixements en Organització Neurològica i nous coneixements sobre la Lateralitat i els Predominis Visuals.
Finalment, el Bachelor i el Màster d’Optometria Clínica cursat al Penssylvania College d’Optometry i el Master de Ciències Sanitàries de la UdL van completar la meva formació actual.
El treball multidisciplinari sembla que serà l’evolució de l’optometria, creu que serà així?
Sens dubte, el treball amb neuròlegs, psicòlegs, oftalmòlegs, pedagogs, etc. serà important per solucionar els problemes visuals, ja que cal considerar-los d’una manera global implicant no solament la pròpia visió sinó també l’organisme i el medi, precisant per tant col·laboracions amb altres disciplines.
Cada dia són més els optometristes que es formen en la corrent més holística o comportamental, quin consell els hi donaria a les noves generacions?
Endavant, que no tinguin por, l’optometria holística és molt exigent, cal estar en formació contínua, però dóna satisfacció poder solucionar problemes que no es podien resoldre amb nivells optomètrics inferiors.
Durant la seva llarga trajectòria quina ha sigut la seva major satisfacció a nivell professional?
És difícil contestar en aquesta pregunta …. són molts anys de professió i, lògicament, moltes les situacions viscudes que han servit per resoldre no pocs casos.
I del llibre, què voldria destacar d’alguna manera.
De ben segur, el que jo anomeno la base filosòfica de l’Optometria Holística: La prescripció de lents positives, sense por, a tort i a dret, és gairebé impossible fer cap malesa amb aquesta tècnica, o produir alguna situació iatrogènica, mentre que la prescripció de negatius sí que pot produir-la i, efectivament, de tant en tant la produeix.
Com a membre de l’ACOTV com veu l’evolució també de l’associació?
Molt bé, per a mi l’ACOTV en aquests moments és alguna cosa semblant a la que va ser a Espanya la SEO. Una i altra, en temporades concretes han complementat les tasques col·legials en determinades formacions específiques, algunes vegades no prou ortodoxes, però, això sí, avançades en el temps, com osteopatia, podologia, audiologia, desenvolupament, … cercant en elles les seves relacions amb la visió, explicant, per exemple, per que a alguns estràbics se’ls hi adrecen les línies de mirada penjant-los d’una barra.
Entrevista realitzada per: Marc Argilés Sans
Diplomat en Òptica i Optometria
Màster en Optometria i Ciències de la Visió
Membre de l’ACOTV
