La dislèxia afecta aproximadament a un 10% de la població (Beaton A,2004; Gori & Facoetti, 2015) i es caracteritza per presentar un problema d’eficàcia lectora i problemes de llenguatge.
L’etiologia o causa de la dislèxia ha estat en ple debat durant molt de temps, actualment hi ha suficiència evidència científica per poder afirmar que la dislèxia és a causa d’un problema visual, específicament de l’atenció visuo espacial.
Teoria de la consciència fonològica
La dislèxia es correlaciona directament amb una deficiència de la consciència fonològica, és a dir, la incapacitat de percebre i manipular les sons parlats, i ha estat la teoria de la causa de la dislèxia, havent encara estudis que ho corroboren (Hornickel & Kraus, 2013). Ara bé, s’ha comprovat que l’entrenament específic de la consciència fonològica no es transfereix en una millor eficàcia lectora (Strong et al, 2011). Hi han algunes raons per pensar que la consciència fonològica no es tota la història sobre la causa de la dislèxia, per exemple, hi han casos de dislèxia que clarament no tenen cap problema fonològic (Castles & Coltheart, 2004), a més sembla ser que la representació fonològica és normal en les dislèxies però l’accés en aquestes representacions és el dèficit (Ramus & Szenkovits, 2008). Encara més, en uns dels primer estudis que indicaven una connexió causal entre el so i l’habilitat lectora (Bradley & Bryant, 1983) l’únic grup que va augmentar significativament la lectura va ser el que va rebre simultàniament entrament visual i fonològic, van millorar molt més dels que van rebre només entrenament auditiu. De fet, l’entrenament ortogràfic s’ha vist que augmenta la consciència fonològica, pel que fa pensar que el pobre procés fonètic vist en dislèxies és a causa d’un dèficit de les vies visuals (Vidyasagar & Pammer, 2009). Per tant, aquestes evidències donen a pensar que la dislèxia pot ser causa d’un altre problema.
Dèficit magnocel·lular-via dorsal
Una de les teories predominants (sovint controvertida) sobre l’origen de la dislèxia és la teoria magnocel·lular-dorsal, ja que s’ha observat en un alt percentatge de dislèxics un dèficit en aquestes vies visuals (Gori & Facoetti, 2015; Vidyasagar & Pammer, 2009 per una revisió). La via magnocel·lular-dorsal es considera cec als colors, respon a les diferències de contrast, baixes freqüències espacials i altes freqüències temporals, sent la via que gestiona la percepció de moviment visual.
Aquesta teoria pot involucrar el problema auditiu, ja que també existeixen neurones magnocel·lulars que codifiquen a nivell fonètic, pel que un dèficit general d’aquestes neurones suposaria el dèficit auditiu també vist en dislèxies. Recentment en el primer estudi in-vivo realitzat fins ara s’ha observat un baix volum del cos genicular lateral (CGL) en una àmplia mostra comparada de dislèxics i controls (Giraldo-Chica, Hegarty & Schneider, 2015), demostrant un dèficit magnocel·lular específic. També s’ha vist un factor genètic associat, el gen KIAA0319 i el DCDC2, associats en el braç curt del cromosoma 6, directament implicats en la dislèxia. Aquests gens estan poc expressats en molts dislèxics, i les proteïnes que codifiquen aquests gens controlen la expressió de neurones magnocel·lulars, provocant un risc de dislèxia (Stein & Kapoula, 2012). La via dorsal del cervell està composta majoritàriament per cèl·lules magnocel·lulars, i estan directament relacionades amb el control ocular i l’atenció visual, per tant un dèficit en aquesta via afectaria al processament d’aquestes funcions. A més està generalment acceptat que els dislèxics tenen un pobre control ocular, tant ens seguiments, sacàdics i fixacions inestables (Prado et al, 2007). Els tractaments, fonamentats amb estudis, que donen suport a aquesta teoria és la millora de lectura amb filtres grocs. El filtre groc estimula específicament la via magnocel·lular ja que reben la longitud d’ona tant de vermells com verds, i s’activen amb la llum groga. En estudis controlats s’ha vist que els filtres grocs augmenten la lectura, la sensibilitat al moviment, la convergència i l’acomodació visual (Ray et al, 2005). D’altra banda, l’estimulació de la via dorsal mitjançant programes informàtics augmenta considerablement la lectura, l’atenció i memòria de treball (Lawton, 2016).
En general les habilitats per entrenar la via dorsal es basen en estimular habilitats com la figura-fons, discriminació visual, memòria visual etc., és a dir, la percepció visual. Tenim una àrea cortical molt important per a la lectura, la “visual word form area o VWFA”. Aquesta zona localitzada en el còrtex occipito-temporal està especialitzada en el reconeixement de categories, formes i representacions d’objectes en l’escala espacial. Si una lletra canvia de forma aquesta àrea s’encarrega de analitzar i comprendre quina lletra és. Per tant, l’estimulació d’aquesta àrea, que millora la via dorsal i per tant la lectura, implica treballar la percepció visual, corroborant la importància de la intervenció optomètrica en la dislèxia en quan a la percepció visual. De manera interessant, el dèficit en la via magnocel·lular i l’atenció visuo-espacial poden ser independents entre ells, els dèficits en la via dorsal poden ser influenciats per l’atenció visual ja què anatòmicament està dins la via dorsal.
La dislèxia és a causa d’un desordre de l’atenció visuo-espacial
Alguns estudis han observat un dèficit en els sistemes fronto-parietals en dislèxies, sent crucial per a l’atenció visual (Wolf et al, 2010). Ara mateix l’atenció visual es considera la causa de la dislèxia, independentment de les habilitats auditives o fonològiques (Vidyasagar & Pammer, 2009; Franceschini et al, 2012), on s’ha observat en nombrosos estudis un dèficit de l’atenció visual en dislèxies (Gori & Facoetti, 2015). L’atenció visual juga un paper fonamental en la lectura, si es veu afectada provarà problemes per seguir un text. En la següent Figura 1 s’explica el rol de l’atenció visual. Per dur a terme adequadament la lectura hem de activar la cerca visual, sent l’atenció visual el mecanisme que facilita aquest procés. El focus d’atenció ha d’anar sincronitzat amb l’espai visual per processar adequadament el text i poder controlar els moviments oculars correctament (Chelazzi et al, 2005).
Tractament d’atenció visual/via dorsal per la dislèxia
Nombrosos estudis han demostrat una millora significativa de la lectura a través d’exercicis d’atenció visual (Gori & Facoetti, 2015). Una de les plataformes utilitzades amb bons resultats per la millora de l’atenció visual ha estat jugar a videojocs d’acció (Franceschini et al, 2015). Els videojocs d’acció són una bona eina d’estimulació de les habilitats d’atenció visual, augmentant la percepció i la cognició (Green & Bavelier, 2003; Boot et al, 2008; Gori et al, 2013). L’estudi portat per Franceschini van demostrar una millora del processament fonològic i velocitat lectora jugant 12 hores amb videojocs d’acció (sense tractament auditiu). Un 80 % dels jugadors de videojocs d’acció van millorar la lectura comparat amb el grup control. Destacar que les 12 hores de videojoc va tenir més millores que 1 any de tractament fonològic en el grup de dislèxia. En referència a la via dorsal, el programa dissenyat per la Dr.Terri Lawton (PATH to Reading®) entrena la via dorsal a partir de deteccions de franges espacials en moviment, on ha demostrat una millora substancial de la lectura. La clau, segons indica, és la sincronització de la via magnocel·lular amb la parvocel·lular, apuntant ser la causa de la dislèxia (no auditiva). A més, la lectura requereix una bona coordinació ocular, especialment de les vergències que determinen la fixació en la lectura (Jainta et al, 2010). Les àrees corticals que controlen les vergències estan incloses dins l’àrea dorsal, per aquest motiu l’entrenament de les vergències visuals augmenten també l’eficàcia lectora (Daniel et al, 2016).
Per tant, l’estat actual per a la millora de la dislèxia és a través de programes d’estimulació de l’atenció visual i la via dorsal. No va enfocat a cap tractament del llenguatge ni auditiu (fonològic).
Tractament visual per a la dislèxia
Es presenta una selecció de jocs i exercicis que han estat utilitzats en investigacions per millorar l’eficàcia lectora en dislèxies.
Llibres i articles destacats sobre el tema
Stein J, Kapoula Z. Visual Aspects of Dyslexia. Oxford University Press, 2012.
Vidyasagar TR, Pammer K. Dyslexia: a deficit in visuo-spatial attention, not in phonological processing. Trends in Cognitive Science, 2009;14:2.
Gori, S., Franceschini, S., Ruffino, M., Viola, S., Molteni, M., & Facoetti, A. Video Games Training Increases Reading Abilities in Children with Dyslexia. Journal of Vision 2013, 13(9), 282-282.
Referències
Beaton A. Dyslexia, Reading and the Brain: A sourcebook of psychological and biological research. Psychology Press ,2004
Boot, W. R., Kramer, A. F., Simons, D. J., Fabiani, M., & Gratton, G. The effects of video game playing on attention, memory, and executive control. Acta psychological 2008, 129(3), 387-398.
Bradley L, Bryant P. Categorizing sounds and learning to read: a causal connection. Nature, 1983, 301:419-421.
Castles A, Coltheart M. Is there a causal link from phonological awareness to success in learning to read? Cognition, 2004; 91:77-111.
Chelazzi L, Biscaldi M, Corbetta M, Peru A, Tassinari G, Berlucchi G. Oculomotor activity and visual spatial attention. Behavioral Brain Research, 1995, 71:81-88
Daniel F, Morize A, Brémond-Cignac D, Kapoula Z. Benefits from vergence rehabilitation: Evidence for improvement of reading saccades and fixations. Frontiers in Integrative Neuroscience 2016, 0033.
Franceschini S, Bertoni S, Ronconi L, Molteni M, Gori S, Facoetti A. “Shall we play a game?”: Improving reading through action video games in developmental dyslexia. Current Developmental Disorders Reports, 2015; 2:4, 318-329.
Franceschini S, Gori S, Ruffino M, PEdrolli K, Facoetti A. A causal link between visual spatial attention and reading acquisition. Current Biology, 2012, 22:814-819.
Giraldo-Chica M, Hegarty J, Schneider K. Morphological differences in the lateral geniculate nucleus associated with dyslexia. NeuroImage:Clinical, 2015,7:830-836.
Gori S, Facoetti A. How the visual aspects can be crucial in reading acquisition: The intriguing case of crowding and developmental dyslexia. Journal of Vision, 2015, 15(1):8, 1-20.
Gori S, Facoetti A. Perceptual learning as a possible new approach for remediation and prevention of developmental dyslexia. Vision Research ,2014, 78-87.
Gori, S., Franceschini, S., Ruffino, M., Viola, S., Molteni, M., & Facoetti, A. Video Games Training Increases Reading Abilities in Children with Dyslexia. Journal of Vision 2013, 13(9), 282-282.
Green, C. S., & Bavelier, D. Action video game modifies visual selective attention. Nature, 2003, 423(6939), 534-537.
Hornickel J. Kraus N. Unstable representation of sound: A biological marker of dyslexia. Journal of Neuroscience, 2013; 33, 3500–3504.
Jainta, S., Hoormann, J., Kloke, W. B., and Jaschinski, W. Binocularity during reading fixations: properties of the minimum fixation disparity. Vision Research, 2010; 50, 1775–1785.
Lawton T. Improving dorsal stream function in dyslexics by training figure/ground motion discrimination improves attention, reading fluency, and working memory. Frontiers in Human Neuroscience, 2016, 00397.
Prado C, Dubois M, Valdois S. The eye movements of dyslexic children during reading and visual search: impact of the visual attention span. Vision Research, 2007; 47(19):2521-2530.
Ramus & Szenkovits G. What phonological deficit? Experimental Psychology 2008;61:129-141.
Ray NJ, Fowler S, Stein JF. Yellow filters can improve magnocellular function: motion sensitivity, convergence, accommodation and reading. Annual New York Academy of Science, 2005,1039;283-293.
Stein J, Kapoula Z. Visual Aspects of Dyslexia. Oxford University Press, 2012.
Strong G. K. Torgerson C. J. Torgerson D. Hulme C. A systematic metaanalytic review of evidence for the effectiveness of the ‘Fast ForWord’ language intervention program. Journal of Child Psychology and Psychiatry,2011; 52 (3), 224–235.
Vidyasagar TR, Pammer K. Dyslexia: a deficit in visuo-spatial attention, not in phonological processing. Trends in Cognitive Science, 2009;14:2.
Wolf RC, Sambataro F, Lohr C, Steinbrink C, Martin C, Vasic N. Functional brain network abnormalities during verbal working memory performance in adolescents and Young adults with dyslexia. Neuropsychologia 2010, 48(1):309-318.
Article el·laborat per: Marc Argilés Sans
Diplomat en Òptica i Optometria
Màster en Optometria i Ciències de la Visió
Membre de l’ACOTV
