En el següent article s’exposa el cas d’una nena de 5 anys derivada per l’oftalmòleg que presenta hipermetropia i ambliopia.
En l’anamnesi els pares expliquen que durant el període del 2014 fins al 2016 se li van prescriure unes ulleres per corregir la hipermetropia, paral.lelament seguia un programa de teràpia d’oclusió per a l’ull dret. En aquests anys va arribar a l’agudesa visual de la unitat un parell de vegades, però després de fer uns mesos de descans de l’oclusió, l’agudesa es veia disminuïda fins a arribar al 70%. La van derivar per seguir un pla de teràpia d’estimulació retiniana juntament amb un pla de teràpia visual.
Després d’haver realitzat un examen complet es troba una agudesa visual de 0,6 en l’ull ambliop, una acceptació de positiu de +4,25, la flexibilitat d’acomodació va estar impossible de mesurar ja que no col·laborava, seguiments i sacàdics alterats, sense correcció presentava una Endofòria d’aprop que amb la correcció desapareixia, segurament secundària a la hipermetropia; no presenta estereopsis.
Els objectius que es plantegen després de realitzar el tractament són principalment establir una bona fixació central, mantenir una bona agudesa visual estable i aconseguir una visió estereoscòpica.
El tractament a seguir es va basar en 6 setmanes de 10 minuts diaris d’estimulació retiniana, un cop establerta una agudesa visual de la unitat ja es va començar amb les sessions de teràpia visual, en les que es va seguir treballant la fixació, la psicomotricitat, la lateralitat, la binocularitat i la percepció visual.
Els resultats en acabar les sessions de teràpia visual van ser prou satisfactoris, ja que es va aconseguir mantenir una agudesa visual estable en ambdós ulls, la flexibilitat acomodativa que en un principi no es va poder mesurar a l’acabar el tractament es va obtenir un bon resultat d’aquest test, els seguiments i els sacàdics es troben normalitzats, en aconseguir una bona binocularitat la pacient ja pot percebre visió estereoscòpica. A causa del fet que les seves funcions visuals ja estan estables, ha pogut definir una dominància ocular motora i sensorial.
Es fan controls cada 5 mesos i els resultats segueixen igual, per aquest motiu tant la pacient, com els pares i l’equip que es van fer càrrec d’aquest cas estan molt satisfets de la millora que ha representat realitzar el tractament adequat.
Un cop més s’ha demostrat que la teràpia visual ha ajudat una nena amb problemes d’ambliopia i binocularitat. No ens ha de resultar estrany a hores d’ara veure l’èxit que té un bon tractament de teràpia. En qualsevol cas si aquesta nena no hagués realitzat les sessions per a l’estimulació retiniana ni les sessions per millorar el seu sistema visual, ara com ara portaria ulleres per neutralitzar el seu estat refractiu, però seguiria sent ambliop de l’ull dret.
Podeu accedir al Cas Complet:
Cas Clínic abordat per Sílvia Trenchs Carrasquer
Membre de la Llista d’Especialistes en Teràpia Visual de l’ACOTV
