Treballem tots els dies amb diferents capacitats i problemes d’aprenentatge. Entendre les diferents habilitats de cada pacient, i les diferents vies per les que poden arribar al mateix objectiu “ens ajudarà a ajudar-los”.
S’ha prestat molta atenció a la creació de capacitat d’aprenentatge per part de les companyies. De fet, una recerca a Google de “desenvolupar la capacitat d’aprenentatge” llança més de 8 milions de resultats, les primeres pàgines de les quals (com la majoria dels cercadors, no vam anar més enllà) descriuen la capacitat d’aprenentatge en termes organitzacionals. La capacitat d’aprenentatge és important en una organització perquè permet a l’organització incorporar nous coneixements en les seves pràctiques. En aquest context, la construcció de capacitats es tracta de compartir el coneixement dins d’una comunitat per obtenir millors resultats.
Alhora, qualsevol comunitat d’aprenents es compon d’estudiants individuals i la capacitat d’aprenentatge també es pot abordar en l’àmbit individual.
Primer, hem de reconèixer que tots tenim la capacitat d’aprendre; això és el que els nostres cervells fan. A mesura que interactuem amb l’entorn, les neurones del nostre cervell estableixen connexions. Aquestes connexions s’enforteixen amb la pràctica i poden ser eliminades si no s’utilitzen. Un altre terme per a la capacitat del cervell per aprendre és la neuroplasticitat. Els nostres cervells canvien constantment; estan aprenent constantment.
En segon lloc, hem de considerar que no tots els cervells són igualment efectius per a l’aprenentatge. Algunes coses poden ser fàcils d’aprendre per a una persona, però difícils per a una altra. Alguns estudiants lluiten amb la lectura però són genis de les matemàtiques. Les coses que són fàcils d’aprendre quan som joves (com els idiomes) es tornen més difícils a mesura que envellim. Si bé pot semblar que tenim poc control sobre aquestes diferències, la nostra capacitat d’aprenentatge és una cosa que es pot construir, en un grau molt més gran del que la majoria de nosaltres entén. És per això que distingim entre l’habilitat d’aprenentatge i la capacitat d’aprenentatge.
Hem identificat 3 claus per a desenvolupar la capacitat d’aprenentatge individual. Els discutirem a través de la lent d’un mestre que ajuda els alumnes a desenvolupar la capacitat d’aprenentatge, però els principis també es poden aplicar a la nostra pròpia capacitat d’aprenentatge.
Clau 1: Comprendre les fortaleses i debilitats cognitives d’un alumne.
Les habilitats cognitives són els processos mentals que utilitza el nostre cervell per assimilar, emmagatzemar, organitzar, comprendre i recuperar informació. Inclouen processos com atenció, processament visual i auditiu, memòria a curt i llarg termini. Cada estudiant té fortaleses i debilitats cognitives. Quan entenem com aquests processos contribueixen o impedeixen l’aprenentatge d’un estudiant en particular, podem identificar estratègies que ajudin a aquest alumne a aprofitar les seves fortaleses i donar suport àrees de processament més febles.
No n’hi ha prou amb saber que un estudiant té dificultats en matemàtiques o és un lector lent. Els estudiants poden tenir dificultats en matemàtiques per moltes raons diferents, inclosa una limitada memòria de treball, habilitats visuals i espacials subdesenvolupades o problemes amb la seqüenciació. En lectura, visualització, raonament verbal i memòria de treball sovint exerceixen papers clau. Quan coneixes el perfil d’aprenentatge d’un estudiant, llavors determinar les millors estratègies no és una qüestió de conjectures i es dirigeix a les causes d’arrel, no als símptomes de la superfície.
Clau 2: Entrenament de les habilitats cognitives dels estudiants d’una manera integral e integrada.
Les habilitats cognitives són la base per a l’aprenentatge. Com diu el Dr. Pat Wolfe, tractar d’ensenyar als estudiants que no tenen fortes habilitats cognitives és com tractar de construir una casa sense abans construir la base. Els mestres sovint no tenen més remei que assumir que els estudiants arriben a les aules amb aquesta base. Després de tot, als mestres generalment no els han ensenyat com desenvolupar l’atenció o la memòria de l’estudiant o les habilitats de processament visual i espacial. Tampoc els mestres, generalment, tenen temps per treballar cara a cara amb els estudiants individualment de la mateixa manera que ho fan els terapeutes.
Aquí és on entra la tecnologia. Les investigacions mostren que les habilitats cognitives poden desenvolupar-se en un grau molt més gran del que es pensa, amb el tipus correcte d’entrenament basat en la informàtica, una capacitació que és integral en el rang d’habilitats desenvolupades, i que funciona com a entrenament creuat, integrant habilitats a mesura que s’enforteixen. Els criteris per a una formació cognitiva efectiva basada en jocs digitals s’entenen molt millor avui en dia i els resultats, tant en termes de creixement cognitiu com de rendiment acadèmic millorat, continuen acumulant-se.
Clau 3: Nodrir una ment en creixement
És temptador posar aquest punt primer. Després de tot, les persones que creuen que la intel·ligència és una cosa fixa i que les capacitats i talents es poden desenvolupar, tenen més capacitat per aprendre dels seus errors, ser resistents quan experimenten revessos i assumir la responsabilitat del seu propi aprenentatge. No posem això primer per una raó important: el concepte d’una ment en creixement sovint és malentès. No és simplement una estructura de creences; és un patró de com responem als errors i desafiaments. L’efectivitat d’un estudiant en la pràctica d’una ment en creixement té molt a veure amb la seva experiència en idear estratègies alternatives quan el primer que intenten no funciona i amb veure els resultats del treball per aconseguir alguna cosa que no creia poder aconseguir.
Les dues primeres claus poden tenir un paper important en el suport al desenvolupament d’una ment en creixement. Quan els mestres i els estudiants comprenen el perfil d’aprenentatge d’un estudiant, els estudiants poden apropiar-se de les estratègies que els ajuden a aprendre millor. I quan els estudiants veuen que les seves habilitats cognitives s’amplien amb l’entrenament, els conceptes es tornen reals i tangibles.
Com va dir Einstein, “el creixement intel·lectual ha de començar en néixer i cessar només quan mori”. També se’l cita dient: “L’únic que va interferir al meu aprenentatge és la meva educació”. Si l’educació fos més sobre el creixement intel·lectual i sobre la capacitat individual d’aprenentatge, podríem trobar que tenim estudiants més ben equipats per al món en què vivim i les organitzacions de les quals formaran part.
Presentació i traduccions elaborades per Sonia Pizarro Núñez
Diplomada en Òptica i Optometria
Membre de l’ACOTV
